Els estudiarem des del més proper al Sol fins al més llunyà:
•Mercuri: és molt paregut a la lluna, ja que su superfície és plena d'impactes de meteorits. No té aigua ni atmosfera atés que és molt a prop del Sol. La seua temperatura pot arribar a 400 ºC al llarg del dia i a uns -180 ºC en la cara no il·luminada (a la nit). A més, el període de rotació és molt lent, d'aproximadament 1,5 dies per cada període de traslació (1 any). 1 any a Mercuri es correspon amb 88 dies terrestres.
•Venus: gira en sentit contrari a la Terra, des d'on és visible tant al fosquejar com al clarejar, per això s'anomea l'estrela del matí. Posseeix una capa gasosa molt densa, composta en un 98% per diòxid de carboni, que genera un potent efecte d'hinvernacle, que fa que a la superfície es registren temperatures de 400 ºC o més, incompatibles amb l'existència de formes vives, el mateix que a Mercuri.
pols i s'observen moltíssimes vals y canons. Al llarg del temps geolòlic va tenir molta activitat volcànica i conté el volcà més gran de tot el Sistema Solar, el Mont Olimp, de quasi 25 Km d'alçària. D'atmosfera, en té una formada, principalment per diòxid de carboni; no s'ha pogut provar-hi l'existència de vida, tot i que, a l'actalitat és impossible arran la seua temperatura a la superfície, tot i que ha sigut possible al passat.
Júpiter: És el planeta més gran de tot el Sistema Solar; és un planeta gasós sempre cobert d'uns núvols col·locats en bandes de diferents colors i on es formen vents d'enormes vlocitats, més d'500 Km/h y ciclons; en ell observem, des de fa segles una gran Taca Vermella que els científics identifiquen com un gegantesc torbellí, potser més gran que el tamany terrestre.
Saturn: El segon en grandària i de composició semblant a Júpiter i amb vents el doble de forts, però amb una densitat minor que la de l'aigua (comparable amb un iogurt), es a dir, que suraria en aquesta si a l'univers trobarem un mar ho suficientement gran per a contenir aquest planeta. Es caracteritza pels milers d'anels que giren al seu voltant, formats per fragments de roques, pols i gel.
Neptú: de composició molt semblant a la d'Urà, hidrògen, heli, agiua i metà, tot i que cap al nucli és calfat, això fa que es formen vents prou intens, molt sebant als de Júpiter. D'aspecte blau amb estries blanques a causa de la seua composició gasosa i dels vents.
Pots consultar més dades astronòmics dels planetes a la pàgia de Documents, o directament polsand ací.
Pots consultar més dades astronòmics dels planetes a la pàgia de Documents, o directament polsand ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada