UD secció 9 - Movimients de la Terra i eclipsis.

5.- Movimients de la Terra i eclipsis.

La Terra gira sobre si mateixa i es trasllada al voltant del Sol. Aquests moviments, com saps, es manifesten com els fenòmens de dia i nit i produeixen les estacions de l'any.

• La Terra té un moviment de rotació de Oest a Est al voltant d'un eix imaginari des del pol nord al sud, lleugerament inclinat (uns 23 graus). Aquest gir, en el sentit contrari a les agulles del rellotge, es completa cada 24 hores. És el que origina la succesió de dies i nits ja que el Sol no il·lumina de la mateixa forma tota la superfície de la Terra.

• La Terra fa un moviment de traslació al voltant del Sol que es produeix cada 365 dies i 6 hores, que l'ésser humà corrigeix cada quatre anys afegint un any bixest. El Sol es troba en un focus d'una el·lipse i per això la distàcia Terra-Sol varia al llarg de tot l'any. El punt més proper al Sol s'anomena Periheli (mentres és hivern al hemisferi Nord i estiu a l'hemisferi Sud) i el més llunyà s'anomena Afeli (Situació inversa a l'anterior).

• Com que el nostre planeta prota una inclinació respecte del plà de l'eclíptica, els rajos solars ens arriben de costat. Al llarg de l'estiu al nostre hemisferi ens arriben rajos més perpendiculars, i a més, en tenim més hores de llums i, doncs, de calor. Aixó fa que, tot i que la Terra es troba en Afeli, més lluny del Sol, siga estiu i no hivern:

Hi ha quatre dies molt especials al any:

• Solsticis: d'hivern (21 de Desembre), on a l'hemisferi nord es rebre menys il·luminació (dies curts i nits més llargues) i d'estiu (21 de Juny) on es rebre la màxima il·luminació (dies llargs i nits curtes).

•Equinoccis, de primavera (21 de Març) y de tardor (21 d'Octubre) on els dia i la nit tenen la mateixa durada.

• El nostre satèl·lit, la Lluna, s'ha mantingut com és ara fins la seua formació, potser originada per un gran impacte. La Lluna gira al voltant de la Terra cada 28 dies i sempre ens mostra la mateixa cara (s'anomena la cara il·luminada de la Lluna). A més, en té els seus moviments de rotació i traslació acoplats cada 28 dies. Això provoca que hi haja diverses fases de la lluna, eclipsis i marees.

• Quan véiem la Lluna totalment il·luminada déiem que és Lluna plena, quan es mostra totalment fosca li déiem Luna nova i en les fases intermedies quart creixent o quart decreixent.

• Un eclipsi és quan desapareix part o tot un astre perquè un altre hi és entre ambdós. Així en tenim eclipsis de Sol, quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra i eclipsis de Lluna quan la Terra s'interposa entre El Sol i la Lluna. Els eclipsis poden ser totals o parcials, depenent del punt de vista de l'observador.

• Newton va provar que els planetes s'atrauren entre si mitjançant una força coneguda com força gravitatòria. L'atracció entre objectes de diferent massa s'atrauren amb forces diferents. Per això, l'atracció Terra-Lluna és major prop a l'ecuador i minor cap a les pols, produint les marees als oceans amb desnivells del nivell dels oceans anomenades pleamar i baixamar.